RESUM TALLER _ 21-2-13_ SANT ESTEVE

 

 

Hola tots i totes,

Per començar vull expressar la meva satisfacció per una estona tan agradable (i espero que fructífera) de reflexió compartida sobre la vivència de ser pares i mares, l’adolescència i l’educació.

 

A més d’adolescència i de drogues (i exercicis de reflexes), hem parlat de :

–          Comunicació:

l’important no és el que jo dic sinó lo que el altre rep  (emissió ó recepció)

MENSAJE emitido / recibido: http://www.youtube.com/watch_popup?v=wz7atYqluyY&vq=medium

–          conflictes (tipus, resolució: negociar / desemmascarar / comunicar)

–          càstigs (quan, què… ells mateixos)

tan els càstigs (copia 100 vagades, no lo fa , doncs 1000) com insistir en una estratègia que no funciona:” SEGUIR SIEMPRE EN EL MISMO CAMINO, AUNQUE FRACASE :  Si no se puede no se puede (maletero avión) http://www.youtube.com/watch?v=ppPElPoon5k

–          límits

Taller

 

 

 

 

De tots els regals que us he fet, espero que recordeu :

  1. Qui fa lo que pot no esta obligat a més
  2. Cal ocupar-se, no preocupar-se
  3. “Pots repetir-lo d’una altre manera?”
  4. Veure  les situacions des d’un balcó.
  5. Viatge en el temps (enrere, endavant)

 

 

 

 

 

 

 

 

I per últim la bibliografia recomanada:

1. més allà de Mafalda: (Amb ulls de nen )CON OJOS DE NIÑO de Francesco Tonucci (=Frato)

2. LE PETIT PRINCE de Saint Exupéry   (El petit príncipe, El principito)

 

 

 

 

 

  1. LO MALO DE LO BUENO,  de Paul Watzlawick (no és tan d’educació, però de visió de la vida).

«Imagínate, dice un antropólogo a su colega, se ha descubierto finalmente el eslabón que faltaba entre el mono y el homo sapiens.¡Fantástico! ¿Y qué es?, quiere saber el otro. Y el primero responde: El hombre.  Querido lector, no se desanime. Es cierto lo que dice este chiste, pero ya estamos sobre la pista de hallar cómo subsanar este defecto. Nos espera un futuro magnífico, una solución clarifinante (hibridación de solución clara y solución final) en la que nos podremos deslizar con toda seguridad sin dolor, sin derramamiento de sangre y con toda comodidad.»

 

 

 

Bé, us desitjo lo millor… o com deia Daniel Defoe, Desear lo mejor, recelar lo peor y tomar lo que viniere.

 

Una abraçada,

 

Gloria

gtellezbcn@hotmail.com