educatiu català. Es tracta d’una sentència, més política que jurídica, que no té sentit

perquè a Catalunya no existeix cap conflicte lingüístic ni social a causa de l’ús del català

als centres educatius.

La sentència ha de ser viscuda amb plena normalitat -ja que no invalida la llei

d’educació- per tal de no alimentar situacions de conflictivitat que no existeixen i que,

en canvi, poden derivar en conseqüències nefastes per a l’educació del nostre país com

la segregació escolar, la fractura social i, fins i tot, la xenofòbia. No ens hem de

permetre afavorir els interessos d’aquells que volen fer un ús polític i partidista de la

llengua a l’escola.

La FaPaC exigeix al nou Govern que faci una defensa ferma i contundent del model

educatiu català definit al Pacte Nacional d’Educació i a la Llei d’Educació de Catalunya

per tal de preservar la immersió lingüística. Aquest model ha obtingut resultats

satisfactoris en benefici de la cohesió social i ha servit per lluitar contra la dualització a

l’escola per raons lingüístiques. A més, Catalunya té un nivell de comprensió lectora en

castellà superior al de moltes comunitats plurilíngües, tal com ho constata el darrer

informe PISA.

Com a mostra del seu rebuig a la sentència, la FaPaC s’adhereix a la Declaració

Institucional signada per entitats catalanes de la societat civil (Centre Unesco de

Catalunya, PEN Català, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Ciemen, Federació

de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, Associació de Mestres Rosa

Sensat i Linguapax).