El dimecres 21 de Setembre va tenir lloc la Lliçó Inaugural del
curs 2011-2012. La xerrada va ser a
càrrec del Dr. Arcadi Oliveras, Doctor en ciències econòmiques, col·laborador i
activista de la cultura de la Pau, i reconegut pel moviment 15M com una persona
amb moltes coses a dir. Es un
especialista en les relacions Nord-Sud, i ens va aportar punts de vista
realment interessants per reflexionar sobre el mon que vivim i l’educació que
rebem.
La xerrada es va centrar
en 5 punts que va desenvolupar durant una hora i mitja:
.- Per tenir una bona educació, cal una bona informació. Va donar tres exemples clars en els que l’
informació que rebíem estava totalment manipulada, i per tant els nostres judicis en molts cassos equivocats..- Cal transmetre als nostres fills que som els privilegiats d’aquest planeta. Va donar dades comparatives entre el mon “ric” i el mon “pobre” que posaven de palès aquesta situació.
.- No podem malbaratar els recursos: A rel del punt anterior, va demostrar que el nostre ritme de vida i consumisme ens porten a un nivell de destrucció de
recursos naturals que la terra no es capaç de recuperar.
.- Educar en la Pau. Refusar absolutament qualsevol element que pugui tenir relació, encara que sigui llunyana amb la violéncia.
.- Cal acollir la immigració. No sols perquè es un fenomen que ha existit sempre, per compensar les diferències nord-sud, sobretot perquè els necessitem per compensar la piràmide poblacional. Va desenvolupar tota l’explicació sobre els problemes que teníem a la franja mitjana de la piràmide, i el número d’immigrants que s’ha calculat que necessitem per poder compensar-la.
Com es costum, va haver-hi l’oportunitat al finalitzar la xerrada de fer algunes preguntes, que van ser principalment relatives al moviment 15 M, i després vam acabar amb l’habitual refrigeri on vam poder acabar de comentar tot el que havíem sentit.
Es important destacar que abans de la xerrada, el Dr. Oliveras va estar durant una hora i mitja amb un grup d’alumnes de l’Institut, comentat tots els temes que ells van anar aportant. Creiem que va ser molt important també la unió que es va aconseguir entre els alumnes i el ponent.
