1.

Perquè els nostres fills tindran una mitjana de 175 hores més de classe al llargdel curs, 1.050 hores més de classe durant tota la primària, el que significa un

any lectiu. En un context de preocupació pel fracàs escolar, ens sembla una

pèrdua considerable i un retrocés inacceptable si de debò ens preocupa la

qualitat del sistema educatiu.

2.

Perquè serveix per igualar les condicions d’escolarització entre totes les escolesque reben fons públics. És una eina per prestigiar l’escola pública, per garantir

l’equitat i per prevenir i superar el fracàs escolar. Aquests tres objectius

continuen vius i són necessaris en el moment actual.

3.

Perquè convé no fer canvis educatius d’anada i tornada de forma compulsiva. Caldonar temps a que els canvis donin resultats. En educació els resultats d’algunes

polítiques triguen anys a notar-se. Per exemple, els alumnes que van començar

1er de primària amb sis hores, actualment estan a 4rt de primària.

4.

Perquè es va incrementar el nombre de mestres per escola entre 2 i 3 de mitjana.La seva dedicació lectiva es reduïa amb la qual cosa es poden preparar millor les

classes, reunir-se amb altres mestres i amb les famílies. Amb la pèrdua de la

sisena hora també perdem temps que els mestres dedicaven a l’atenció de les

famílies.

5.

La sisena hora es pot plantejar com a reforç dels aspectes millorables de cadacentre, com un element dinamitzador de la situació, com una eina de participació

de les famílies en les decisions que les afecten. És una eina molt versàtil que es

pot exercir de moltes maneres diferents segons siguin les necessitats de les

escoles. Cal imaginació i ganes per treure’n tot el profit que la mesura pot donar.

Quins són els arguments en contra del

manteniment de la sisena hora?

Què podem dir respecte aquests

arguments?

1

Tres darreres consideracions:

1.

Durant els anys d’implantació de la sisena hora s’ha pogut corregir una tendèncianegativa quant a resultats educatius. Som lluny d’on volem arribar, però no

estem pitjor que fa quatre cursos.

2.

Vincular la supressió de la sisena hora en la pública amb la impossibilitat depoder pagar aquesta hora a la concertada, tal com es deriva del Pacte Nacional

d’Educació, significa liquidar aquest Pacte just en un context de crisi on convé

tenir grans acords comuns per superar aquesta situació. A més, es pot ajornar

aquest compliment de la mateixa manera que s’ha ajornat el compliment derivat

del mateix Pacte que obligava totes les escoles sostingudes amb fons públics a

obrir la porta per igual a tota la població escolar de la seva zona d’influència.

3.

La sisena hora deriva del Pacte Nacional d’Educació i, per tant, és un compromísde tota la societat catalana, no només obra d’un determinat govern. La supressió

de la sisena hora significa

de facto  

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Us recordem que per a qualsevol informació addicional o consulta

us podeu posar en contacte amb nosaltres

Delegació Barcelona: 93 435 81 98

Delegació Barcelona Comarques: 93 435 81 98

Delegació Tarragona: 977 23 45 49

Delegació Lleida: 973 23 23 59

Delegació Girona: 972 21 92 12

trencar amb tota la societat catalana que en el 

seu moment va donar suport al Pacte Nacional d’Educació.

En aquest sentit, des de FaPaC prenem nota del que això significa i dedicarem els

nostres esforços a defensar aquells avenços aconseguits en aquell pacte i a

recuperar el consens social que en el seu moment es va aconseguir.

. És una inversió molt elevada per a tan poc 

rendiment.

És una inversió elevada allà on més falta fa.

En la formació de les futures generacions,

és una inversió no una despesa. Donarà

resultats si som capaços de mantenir-la.

2. Es poden optimitzar els recursos

d’atenció als alumnes de manera que sense

aquesta hora es puguin fer més

desdoblaments.

Amb una hora més d’atenció a l’alumnat es

poden fer moltes activitats de reforç,

complementàries i de suport a tot l’alumnat,

tant a qui destaca més com a qui necessita

més recolzament.

3. De tota manera es mantindrà en les

escoles d’entorns socials desfavorits.

Només des del cinisme més gran es

mantindria una eina inútil en entorns

desfavorits. Aquesta és la prova de foc de

que la sisena hora és útil i positiva.

4. S’incrementa una hora setmanal l’atenció a

l’alumnat per part dels mestres, que

passaran de 23 a 24 hores. (abans de la

sisena hora eren 25 hores)

Amb aquest increment d’atenció es pot

atendre l’increment de població escolar. És

una mesura pensada per poder cobrir les

necessitats de personal docent d’atenció

directa a l’alumnat. En definitiva, per poder

tenir mestres per als nous alumnes que

s’incorporen al sistema es treu la sisena hora

en una bona part de les escoles on s’impartia

i, a més, se’ls incrementa una mica la

dedicació a l’alumnat.

5. Moltes mestres no estan d’acord amb

aquesta hora.

Aquest argument cal prendre-s’ho amb

cautela. Si es treu la sisena hora poden

perillar molts llocs de treball dels docents.

No oblidem que es van haver de contractar

més de 3.000 per cobrir les necessitats que

comportava la mesura.

6. La sisena hora no ha funcionat bé. Allà on la sisena hora no ha funcionat bé

caldrà avaluar si han funcionat bé les altres

cinc hores. Cal avaluar el sistema en general

i la sisena hora en particular. De moment

ningú ens ha donat una sola xifra que

demostri que la mesura és negativa.

7. Dificulta l’organització de l’escola fent

que, per exemple, a 1er o 2on de primària hi

hagi molts mestres en cada grup.

L’organització de les escoles és més flexible,

però no necessàriament pitjor. Aquesta hora

es pot organitzar de manera que els alumnes

dels primers cursos de primària estiguin la

major part del temps amb els seus tutors/es.

Ara, sense la sisena hora, molts alumnes dels

primers cursos de primària també veuran

molts monitors diferents.

En el present document, la FaPaC detalla les seves raons i consideracions per defensar la