CONGRÉS: MENORS, INTERNET I TECNOLOGIES. Créixer i conviure en un món digital

http://www.menorsiprivacitat.cat/congres-menors-internet-i-tecnologies-creixer-i-conviure-en-un-mon-digital/

 

L’APDCAT (Autoritat Catalana de Protecció de Dades) orgnitza el proper 18 de novembre el congrés amb el nom Menors, Internet i Noves Tecnologies: Créixer en un món digital. A la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (c. Mallorca, 283).

La jornada comptarà amb quatre taules de debat on participaran des dels propis pares, mares i docents, fins a professionals de l’àmbit de la sociologia, advocacia o tecnologia per garantir una visió àmplia de la situació actual donant protagonisme als menors.

Serà a partir de la seva pròpia experiència que els ponents reflexionaran sobre les oportunitats i reptes que ofereixen Internet i les xarxes socials, així com fer-ne un ús responsable i què es pot fer en matèria de regulació i actuació pública per vetllar i prevenir conflictes a la xarxa com ciberassetjament o suplantació d’identitat.

Per a més informació, podeu consultar el programa de l’acte i ja podeu inscriure-us al formulari electrònic.

 

ASSEMBLEA INICI CURS 2015-2016

images (3)

Us convoquem a la propera assemblea general de socis de l’AMPA que tindrà lloc amb data 27 d’octubre a les a les 19:45h en primera convocatòria i a les 20:00h en segona convocatòria, a la biblioteca de l’institut.

Ordre del dia:

  1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de la darrera assemblea

  2. Presentació dels nous membres de l’AMPA

  3. Nou sistema d’inscripció de socis i sol·licitud de taquilles

  4. Projectes per al nou curs

  5. Nou sistema d’inscripció socis i sol·licitud taquilles

  6. Estat de comptes

  7. Llibres de lectura

  8. Banc de llibres

  9. Admissió de nous membres a la junta

  10. Precs i preguntes

 

L’INS MONTSERRAT COLOMER PRESENTA LA SEVA NOVA WEB

Us volem presentar oficialment la pàgina web de l’Institut i els continguts que poden ser del vostre interès. La seva finalitat és ser el punt d’accés a les diverses informacions de les activitats i de la vida dels vostres fills i filles durant el curs acadèmic.

L’adreça web és http://institutmontserratcolomer.cat 

Imatge inserida 1

A dalt a l’esquerra hi trobareu una sèrie de botons. En destaquem tres:

Imatge inserida 2Programa GASSIST per consultar l’assistència i les observacions d’aula dels vostres fills. Heu de consignar l’usuari i la contrasenya que us hem donat en una carta a les reunions informatives a les famílies que s’estan realitzant aquest mes d’octubre. Aquestes informacions les entenem com a complementàries a les reunions amb el tutor o tutora del vostre fill i de consulta àgil, que us permeten conèixer les observacions al treball dels vostres fills o filles durant les hores lectives.

Imatge inserida 3Calendari d’activitats i esdeveniments. Hi trobareu informacions com els dies de vacances, festius, lliurament de butlletins de notes, reunions de famílies, etc.

Aquest calendari també el teniu a la columna esquerra de la pàgina principal de la web.

Imatge inserida 4Clicant a aquest botó anireu a l’espai dels cursos Moodle. El vostre fill/a hi té accés amb el seu usuari coorporatiu de l’Institut (p.ex. si es diu Maria Sala, serà: mariasala.alum@institutmontserratcolomer.cat (i comptarà amb els cursos de les matèries que fan ús d’aquesta plataforma per anar construint els continguts i les activitats del curs. És una font de recursos didàctics (apunts, vídeos, enllaços, etc) on els estudiants vinculen les activitats de la matèria tant a classe com a casa.

Aquesta pàgina web està pensada com a intranet de les persones que formem la comunitat educativa de l’Institut. El nostre ànim és fer-la crèixer amb els blocs dels grups de classe i d’algunes assignatures (la revista “El Roure”, la informàtica de 4t d’ESO, els calendaris digitals de classe, etc) i obrint-la a la participació de les famílies. S’aniran completant apartats com els del Projecte Educatiu, Normes d’Organització i Funcionament, entre d’altres.

Per aquest motiu, ens interessa conèixer les vostres opinions respecte aquest espai, així com dels altres espais i serveis digitals (GASSIST, Calendari, Moodle). Feu-nos-les arribar a través del professorat o bé al correu general de l’Institut: insmontserratcolomer@xtec.cat.

Rebeu una cordial salutació.

L’equip de direcció.

RETORN DE CLAUS I REVISIÓ DE TAQUILLES

 

llaves

 

 

Per raons diverses (projectes d’exposició, sortides, disponibilitat i volum de cada curs) i per poder dur a terme una recollida organitzada, cal fragmentar els lliuraments de claus i revisió de les taquilles.

Per això, i consensuat amb la direcció de l’institut, preguem tingueu en compte les següents dates i horaris d’entrega de les claus de cada taquilla:


                                    CURS                              DIA I HORA


                           1r i 2n Batxillerat            5 de juny de 10 a 10:30h


                           3r i 4t ESO                     11 de juny de 10 a 10:30h


                           2n ESO                           16 de juny de 10 a 10:30h


                           1r ESO                            17 de juny de 10 a 10:30h


En cas d’absència d’un alumne en aquestes dates i horaris, disposarà en última instància, del dia 18 de juny de 10 a 10:30h per poder lliurar la clau.

El mateix dia de recollida efectuarem una revisió de les claus i de les taquilles, de manera que us demanem encaridament, que els vostres fills/es les buidin completament de materials i de menjar, i les deixin netes. En qualsevol cas, el dia de lliurament de claus es buidaran totes les taquilles del curs corresponent.

Preguem la màxima col·laboració.

Assemblea general de socis: 2 de juny a les 20h

descarga

Us convoquem a la propera assemblea general de socis de l’AMPA per tal de fer balanç del curs 2014-2015, que tindrà lloc amb data 2 de juny a les 20:00h, a la biblioteca de l’institut.

 

Ordre del dia:

  1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de la darrera assemblea

  2. Memòria d’activitats de l’AMPA

  3. Nou sistema d’inscripció de socis i sol·licitud de taquilles

  4. Estat de comptes

  5. Banc de llibres

  6. Informació sobre l’ampliació de l’institut

  7. Xerrada i festa final de curs

  8. Admissió de nous membres a la junta

  9. Precs I preguntes

 

Us hi esperem a tots i totes!

Bullying

Bullying

Bullying 2

Magnífic reportatge del 30 Minuts sobre el fenomen del bullying. Altament recomanable.

Segons dades d’Ensenyament, prop d’un 4% dels alumnes catalans de Secundària consideren que han patit episodis greus d’assetjament escolar. Com ho viuen les víctimes? Per què ho fan els agressors?

Carla Díaz Magnien acabava de fer catorze anys quan es va suïcidar llançant-se al mar des d’un penya-segat dels afores de Gijón, la ciutat on vivia. Va ser l’últim acte de desesperació d’una adolescent que no va poder aguantar ni un dia més l’assetjament escolar que patia per part de diverses companyes de col·legi.  En el reportatge “Bullying”, la mare de la Carla Díaz ens explica – en una emotiva entrevista-  l’infern que va viure la seva filla i la impotència que sent com a mare per no haver pogut evitar un final tan tràgic.

En el “30 minuts” d’aquest diumenge donem la paraula a les víctimes d’aquest turment: com el Manu, un noi de Cerdanyola que va patir “bullying” a causa de la seva condició d’homosexual, o en Carles, que ha hagut de deixar els estudis per l’angoixa que li provoca el simple fet d’entrar en un aula després de molts anys de ser víctima d’assetjament. Tots dos han necessitat assistència psicològica. I és que el “bullying” pot tenir conseqüències molt greus entre aquells que el pateixen. És el cas d’un grup d’adolescents que han desenvolupat trastorns alimentaris arran de les burles sobre el seu cos de què han estat objecte. Elles mateixes ens ho expliquen en primera persona.

Però, a part de les víctimes, en el reportatge també sentim la veu dels agressors; els hem trobat al centre ITA d’Argentona, on diversos adolescents que hi estan ingressats per diferents trastorns de conducta ens expliquen què els motivava a assetjar i fer la vida impossible als seus companys de classe.

El “bullying” és un fenomen que ve de lluny, però amb l’arribada d’internet i les xarxes socials l’assetjament ha adquirit una nova dimensió per l’impacte global i immediat que pot tenir qualsevol difamació. Ho saben prou bé a l’institut de Llançà, on el curs passat hi va haver un cas greu de “cyberbullying”. Ens en parla la directora d’aquest centre.

Com poden afrontar aquesta problemàtica, les escoles? En el reportatge descobrirem la iniciativa d’un institut de Barcelona per tallar d’arrel qualsevol indici d’assetjament. I sembla que funciona!

Bullying

Assemblea general de socis: 22 octubre a les 20h

images (3)

 

 

Us convoquem a la propera assemblea general de socis de l’AMPA per aquest nou curs 2014-2015, que tindrà lloc amb data 22 d’octubre a les 20:00h, a la cantina de l’institut.

 

Ordre del dia:

  1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de la darrera assemblea.

  2. Projecte llibres lectura, informació general.

  3. Taquilles i el nou sistema de mobilitat al centre.

  4. Projectes pel nou curs 2014-2015.

  5. Estat de comptes.

  6. Admissió de possibles nous membres a la junta.

  7. Informació sobre l’ampliació de l’institut.

  8. Precs I preguntes.

 

Us hi esperem a tots i totes!

Família – Escola – Comunitat: Puntals en l’educació

Font: Eduquem Junts

La nuclearització de la família, la manca de temps dels pares, però sobretot la manca de referents a l’hora d’educar els fills/es, estan donant com a resultat una divisió entre la tasca educativa de l’escola i la dels pares que desemboca en incomprensió mútua i desprestigi d’una institució cap a l’altra. Les conseqüències són clares: nens amb problemes de conducta, diagnòstic de múltiples trastorns en edats cada vegada més primerenques i nivells d’absentisme i fracàs escolar cada vegada més elevats.

La manca de valors (tant personals com socials) de la societat postindustrial ha derivat en una incapacitat d’alguns pares per educar els seus fills i filles per a la convivència en la pròpia comunitat i per a la millora de la societat en què han de desenvolupar-se.

Els canvis econòmics i socials de les últimes dècades han tingut importants repercussions en la institució familiar. Es tracta de famílies reduïdes, que contrasten amb la imatge tradicional de la família extensa a la qual estàvem acostumats i que, a manera de tribu, acompanyava els pares i mares en la criança dels seus fills i filles. Els pares i mares acumulen avui una gran càrrega de responsabilitats sense suport, sense referents i, el que és més important, sense temps.

De tots és sabut que les famílies tenen un paper primordial en l’educació dels seus fills i filles, ja sigui per acció o per omissió. En el curs de la socialització familiar, els nens interioritzen coneixements i desenvolupen valors i actituds davant la vida. Els comportaments dels adults, els seus gestos i actituds, són observats i imitats. Els pares i les mares transmeten també bona part de la informació que els nens i nenes necessiten per desenvolupar-se al món. De la mateixa manera, l’escola i la comunitat al complet actuen com a transmissors no només de coneixements, sinó també de valors que permetran que es desenvolupin correctament. Família, escola i societat hauran de treballar en la mateixa direcció i formar un equip educatiu que acompanyi en la criança dels nens i les nenes que constituiran la societat de demà.

No obstant això, en moltes ocasions, els pares i les mares se senten sols davant les seves responsabilitats educatives i estan desbordats per la complexitat de les situacions. Hem de recuperar un discurs educatiu optimista i alegre que permeti a les famílies educar els nens i les nenes que constituiran la societat del futur, acompanyant-los en el seu dia a dia.

És deure de la pròpia societat recuperar el diàleg entre els agents educatius de manera que s’enforteixin els llaços afectius entre pares, fills, escola i comunitat, de manera que recuperem la tradicional frase “per educar un nen fa falta tota una tribu”, ja que és la tribu al complet la responsable de la seva educació.

L’educació només és possible quan és un projecte compartit. La tasca d’educar, d’ajudar a créixer, a madurar, és tan ingent que la família sola no pot abastar tots els àmbits de creixement dels seus fills i filles. Si bé el protagonista sempre serà la mateixa persona, ningú ho aconsegueix per si sol, perquè per educar un nen es necessita tota una tribu.

Habitualment se sol enfocar la problemàtica infantil cap als contextos desafavorits, d’alguna manera per tots reconeguts o de risc evident, és a dir lligats a situacions ja problemàtiques degudes a factors familiars i contextuals (desestructuració familiar, baix nivell educatiu, maltractament, pobresa, discapacitat, immigració, fracàs escolar, addicció, etc.), actuant des d’una perspectiva pal·liativa, mitjançant intervencions selectives, quan la situació ha arribat a coneixement dels Serveis Socials Bàsics a través dels agents educatius (bàsicament l’escola). En canvi, per la meva experiència treballant amb grups de pares i mares en diferents entorns, he observat que cada vegada són més les famílies que, tot i no estar inclosa en cap grup de risc (estructurades, algunes de classe alta o mitjana- alta, sense addiccions ni discapacitats, autòctones, etc.), ja en els primers anys d’escolarització se’ls podria considerar, si no en situació de risc, si en situació de vulnerabilitat senzillament per la manca d’habilitats parentals dels pares. Es tracta de famílies (algunes molt joves, però no necessàriament) que no han tingut models adequats quant a la p/maternitat i que no són capaços de desenvolupar models adequats per als seus fills/es. Es tracta de nens/es que acaben l’escolaritat a la vora del fracàs escolar (si no directament en ell), que no disposen de les habilitats socials adequades per a un correcte desenvolupament (senzillament perquè els seus pares no en tenen), sense arribar a ser casos de Serveis Socials fins que es produeixen situacions extremes.

Una bona part dels problemes de l’adolescència comença i es cronifica en la infància. Així com una bona proporció de problemes en la vida adulta té el seu inici en canvis dràstics esdevinguts durant l’adolescència. Així doncs, la necessitat d’intervenció primerenca sembla òbvia. Encara que els programes d’intervenció familiar han partit de la seva funció d’abordatge de situacions de risc o desemparament, cal pensar que seria enormement rendible aplicar programes similars però des d’un enfocament preventiu. Es tractaria, doncs, d’actuar des de la prevenció primària, mitjançant una intervenció universal que inclogui tota la població de menors sense que hi hagi cap criteri de selecció, treballant amb els pares ja des dels primers anys de la criança, mitjançant múltiples accions paral·leles, en les que les intervencions escolars, familiars, sanitàries, de serveis socials i fins i tot mediàtiques juguin un paper coordinat, implicant la major part possible d’agents socials.

Autors com Bartau, Etxeberría i Maganto (2001), Comellas (2009) o Marina (2010), entre d’altres, recullen alguns dels factors que justifiquen aquest tipus d’intervenció socioeducativa:

  • El desig de pares i mares de desenvolupar adequadament el seu paper, que ha de ser revisat i adaptat a les noves circumstàncies.
  • Els canvis socials que han portat a la nuclearització de la família, el desgast de la comunitat, la diferenciació i especialització de rols, la dispersió geogràfica de les generacions familiars i el treball fora de la llar.
  • Les relacions entre paternitat/maternitat i l’educació dels fills, no depenen exclusivament dels pares i les mares, sinó que formen part d’un sistema de relacions internes i externes amb l’entorn. L’educació ha de ser considerada dins del marc de les relacions família – escola -comunitat.
  • Necessitat de crear un sentiment mutu de pertinença entre família, escola i comunitat.
  • La necessitat que té el nen i la nena de sentir una mateixa veu al seu voltant que, des de diferents àmbits, li inculqui els valors, els estímuls i les capacitats necessaris per conquerir el món.
  • Necessitat de l’escola de compartir el seu projecte educatiu amb les famílies i la comunitat i fer-ho coherent amb el projecte educatiu familiar, creant així un projecte educatiu global.
  • La societat actual requereix una revisió dels valors que la constitueixen per tal d’afavorir la convivència, la solidaritat i el respecte a la diversitat i la diferència.

 

Encara que els programes d’intervenció familiar han partit de la seva funció d’abordatge de situacions de risc o desemparament, cal pensar que seria enormement rendible aplicar programes similars però des d’un enfocament preventiu.

És important destacar que els Serveis Socials Bàsics, a més de la seva missió d’intervenció en els casos on hi ha necessitats socials al descobert, han assumit el paper de coordinació d’actuacions en aquests temes i, per tant, en el cas de la protecció infantil, la coordinació d’actuacions amb el sistema d’ensenyament o amb el sistema sanitari són essencials.

No obstant això, la plataforma d’actuació que suposa l’escola no s’hauria de desaprofitar per dur a terme aquest tipus d’iniciatives preventives, des de l’òptica de l’Educació Social i amb un enfocament preventiu.

La intervenció a nivell familiar en el camp de la prevenció es justifica pel paper crucial que tenen els pares en la formació de la personalitat i adquisició d’hàbits dels fills. Pel que donem per fet que per promoure els factors de protecció és necessària la intervenció amb les famílies. Espada i Méndez (2002) plantegen les següents hipòtesis:

  • Si els pares tenen informació sobre el desenvolupament infantil i juvenil, estaran més capacitats per entendre les conductes dels seus fills, sentint-se i fent-se sentir més propers a ells.
  • Si els pares disposen d’informació sobre els comportaments de risc estaran més ben preparats per atendre les demandes dels fills i per detectar situacions de risc.
  • Si els pares adopten en el seu estil de vida comportaments saludables, llavors exerciran com a models adequats, fent més improbable l’adopció de conductes de risc.
  • Si els pares posen en pràctica estils comunicatius que possibilitin la relació oberta i sincera amb els seus fills, disminueixen el risc i reforcen la xarxa de suport social dels seus fills.
  • Si els pares potencien en els seus fills l’habilitat per resoldre problemes, assumir responsabilitats, afrontar l’estrès i autoafirmar, estaran reforçant els factors de protecció per a moltes de les principals situacions de risc en la infància i adolescència.

BIBLIOGRAFIA:

Com ajudar els nostres fills/filles a estudiar

 

Per començar, hem de tenir en compte que, tot i que cada persona aprèn d’una manera diferent, en general, hi ha una sèrie de factors que dificulten l’aprenentatge:

  • Expectatives dels pares i de la societat.
  • Massa utilització de pantalles (TV, videojocs, ordinadors…) que provoquen poc moviment corporal i dels ulls, poca imaginació personal i manca de comunicació.
  • Espais massa tancats, amb poca llum o amb excés de soroll.
  • Alimentació amb massa sucres.
  • Problemes de salut o ferides corporals.
  • Problemes emocionals.
  • Rigidesa en els ritmes i horaris escolars.
  • Manca de moviment a la classe.
  • Estils d’aprenentatge-ensenyament uniformes per a tothom.

Un cop controlats els altres factors, ens centrarem en l’últim: els estils d’aprenentatge.

Com aprenem

Cadascú té una manera particular d’aprendre. N’hi ha que aprenen millor veient les coses, d’altres aprenen millor si les escolten i d’altres prefereixen l’experimentació. Segons els estudis, podem dir que la taxa mitjana de retenció és la següent:

Com funciona el cervell

El nostre cervell té una part que controla les emocions (el sistema límbic) i una altra (el còrtex) que controla les funcions intel·lectuals, amb dos hemisferis amb funcions especialitzades:

  • Hemisferi dret: no verbal, sintètic, global, inductiu, intuïtiu, irracional, espaial, analògic, metafòric.
  • Hemisferi esquerre: verbal, analític, deductiu, lògic, racional, temporal, simbòlic, numèric.

Si som capaços de fer treballar ambdós hemisferis, tindrem una major capacitat d’aprenentatge. La lateralitat és la capacitat de coordinar els dos hemisferis cerebrals.  Això és fonamental per a poder llegir, escriure i comunicar-se. I alhora essencial per tenir un moviment fluid del cos i l’habilitat de moure’s i pensar al mateix temps.

La kinesiologia educativa o Brain Gym®

Es basa en l’experiència aplicada a nens amb dificultats d’aprenentatge pel Dr. Paul Dennison i Gail Dennison en 1980. Consisteix en una sèrie d’exercicis de fàcil execució que s’estructuren d’una manera sistemàtica. Aquets moviments creuats fan treballar els dos hemisferis del cervell de manera equilibrada implicant en moviments coordinats els dos ulls, les dues orelles, les dues mans, els dos peus i l’equilibri dels grans músculs.

L’objectiu final és funcionar amb un cervell integrat per viure i aprendre sense estrès, amb benestar. Els exercicis energètics de centratge (habilitat de creuar la línia divisòria entre el component emocional o sistema límbic i el pensament abstracte  o còrtex) faciliten la connexió entre aquestes dues zones cerebrals, que són l’emoció i la intel·ligència.

Es tracta de fer una sèrie d’exercicis (2 o 3 en només 5 minuts) que els permeten relaxar-se desprès del pati, activar la memòria abans d’un examen, concentrar-se davant d’una tasca concreta, etc. Abans de començar qualsevol activitat, hem de beure una mica d’aigua i fer els exercicis adequats a cada situació.

Al web del Departament d’Ensenyament de la Generalitat es pot trobar un magnífic treball d’Anna Ardèvol Ribó sobre la seva experiència en kinesiologia educativa durant la seva docència. Aquest treball recull molta informació sobre el funcionament del cervell i sobre l’aprenentatge. A partir de la pàgina 74 s’expliquen els exercicis i la seva aplicació. A la pàgina 99 podem trobar aquesta taula amb tots els exercicis per facilitar l’aprenentatge:

Seria molt interessant que nosaltres (mares i pares) aprenguéssim i utilitzéssim aquesta tècnica en la nostra vida quotidiana, amés d’animar els nostres fills i filles a fer els exercicis a casa. Ells mateixos ens poden ensenyar a fer-los. També podem tenir penjada aquesta taula amb imatges com a resum:

 La relaxació

Quan estem nerviosos o preocupats per alguna cosa, ens és molt difícil mantenir l’atenció: ens costa fixar-nos, al cap d’un moment el focus de l’atenció ha canviat de lloc, constantment ens vénen a la ment altres idees, estem fent una cosa i pensant en una altra… Les conseqüències d’una manca d’atenció són errors, descontent, malestar, baix rendiment, etc. La manca d’atenció pot tenir un origen orgànic o psicològic. La principal causa d’origen orgànic és la fatiga o el cansament, ocasionat per algun trastorn físic o un excés de temps de dedicació. Les causes d’origen psicològic poden ser molt diverses; entre elles la manca de motivació i d’interès i el pensament reiteratiu d’una situació conflictiva per a nosaltres. En tots aquests casos una estona de relaxació ens pot ser de gran ajuda.

Sovint nomes fem servir una part de la nostra energia mental. Acostumem a tenir el nostre cap ocupat en moltes coses i els nostre pensament es satura. Aquesta sobrecàrrega ens impedeix treballar amb la màxima eficàcia. Per això el primer que hauríem de fer es relaxar-nos. Podem començar relaxant el cos: primer la tensió de les espatlles, respirant profunda i regularment i afluixant els músculs del voltant dels ulls i de la boca, per relaxar l’expressió. A mesura que relaxem el cos, relaxarem la ment. Quan estem relaxats la nostra ment esta mes serena, l’atenció es mes clara i estem mes oberts i disposats a reaccionar.

Durant l’exercici el silenci ha de ser absolut. Només s’han de sentir les orientacions (escrites en cursiva) del professor/a a mesura que guia l’exercici. La veu ha de ser suau i el més  monòtona possible. En alguns moments es pot posar una música molt suau. Com a exemple, podem fer aquest exercici:

Imagineu el número 5. L’esborreu, el torneu a imaginar, el torneu a esborrar i l’imagineu una tercera vegada.

Feu el mateix amb el 4, l’imagineu 3 vegades.

Després el 3, el 2, l’1 i el 0.

Torneu a començar i ho repetiu tot dues o tres vegades.

Més exercicis de relaxació al treball  de Núria Marsal Hidalgo (pàg. 107).

Està demostrat que aquestes pràctiques aporten uns beneficis a la salut física, mental, emocional i social, a més de facilitar els processos d’aprenentatge: millora de l’atenció, concentració, memòria, creativitat, agudesa sensorial, etc.

La visualització

La visualització és una tècnica que ens proporciona tranquil·litat, relaxació, confiança i serenitat, alhora que disminueix l’estrès i ajuda a mantenir una bona salut. És molt útil per aconseguir controlar la ment, les emocions i el cos i per aconseguir allò que desitgem. És una eina molt important en l’educació de la intel·ligència intrapersonal, que ens permet descobrir el nostre món interior per arribar a tenir una bona autoestima i una salut física, emocional, mental i social.

Al treball de Núria Marsal Hidalgo (pàg. 111) es poden veure alguns exercicis de visualització que poden ser molt útils.

PER SABER-NE MÉS:

LLIURAMENT DE TAQUILLES

Taquillas

Degut al nou sistema de mobilitat entre classes que enguany s’ha instaurat en el nostre centre, i del qual l’AMPA no ha tingut notificació i confirmació fins avui dia 16 de setembre, s’ha produït un augment en la demanda de lloguer de taquilles, per la qual cosa us indiquem com es procedirà a l’entrega de les claus:

  • Tots aquells alumnes que hagin realitzat la sol·licitud abans de final de juny, i hagin lliurat tots els documents correctament emplenats i signats (alta de soci i reglament d’ús de taquilles), rebran al llarg d’aquesta setmana la clau corresponent.
  • Als alumnes que hagin sol·licitat taquilla, però dels que ens faltin dades o el document de reglament d’ús de taquilla per signar (tant per l’alumne com pels pares), se’ls assignarà una taquilla, però no se’ls lliurarà la clau fins que l’AMPA no disposi de tots els documents degudament emplenats i signats. El termini màxim per a retornar la documentació emplenada és el 26 de setembre. En cas contrari, s’entendrà que es renuncia a la taquilla.
  • Tots aquells alumnes que decideixin demanar ara la taquilla (siguin o no socis de l’AMPA), hauran de lliurar a l’AMPA, degudament emplenats i signats, el formulari de sol·licitud i el reglament d’ús de taquilles, com a màxim el 26 de setembre. A partir d’aquí, s’adquiriran les taquilles necessàries i, en el moment en què es rebin, es lliuraran les claus.
  • El proper dia 3 de novembre es procedirà al cobrament de les quotes de soci i taquilles.