Benvolguts professors i professores:

Volem aprofitar l’ocasió per agrair-vos, com a pares i mares, la vostra feina diària educant els nostres fills i filles en aquests moments d’incertesa que ens ha tocat viure. Us donem les gràcies per la vostra dedicació, implicació i col·laboració, adaptant-vos a noves maneres d’ensenyar, per tal de treure el millor d’ells mateixos i alhora estimular-los perquè s’adaptin a un món canviant i incert, i per fer que treballin per millorar-lo, per preparar-los davant els reptes i adversitats de la vida.

Gràcies per acceptar el repte de guiar i protegir aquests esperits en plena formació, encara fràgils i vulnerables. Teniu la responsabilitat d’acompanyar-los en el desplegament de les seves aptituds i capacitats. Una responsabilitat molt dura, però també una de les més belles i de les més gratificants.

Cada dia us cedim gran part del nostre temps i del nostre lloc perquè col·laboreu en l’educació dels nostres fills i filles. El seu futur és a les vostres mans. Teniu l’encàrrec d’afavorir el seu desenvolupament, d’acompanyar-los a trobar el seu camí, ajudar-los a esdevenir adults, a esdevenir ciutadans lliures. Hi ha res més difícil i més gran?

Sí, educar és difícil. Sovint cal tornar a començar per a arribar a l’objectiu, però no ens hem de desanimar mai. Cada noi, cada noia, té un potencial que sols demana ser descobert. El gust per aprendre, la curiositat, l’obertura d’esperit, el sentit de l’esforç, l’autoestima… han de ser el motor principal de l’educació.

Devem als nostres joves el mateix amor i el mateix respecte que n’esperem. Perquè els estimem i respectem, tenim el deure d’ensenyar-los a ser exigents amb ells mateixos, ensenyar-los que ningú no pot viure sense obligacions i que no hi pot haver llibertat sense regles. D’inculcar-los el gust per l’esforç.

El respecte és la base de tota educació. Respecte envers els altres i respecte d’un mateix. Educar és fer que cadascú se senti una persona única i, al mateix temps, part de tota la humanitat. Gràcies per permetre a cada alumne que es construeixi la seva pròpia visió del món.

Mostreu-los cada dia el que significa omplir de passió la feina de la teva vida, responsabilitzeu-los amb la tasca de fer un demà millor perquè no sempre es tracta de tenir les respostes correctes, sinó també de fer les preguntes correctes.

No deixeu mai de pensar maneres per a motivar-los, inspirar-los i encoratjar-los. Mai deixeu d’intentar despertar-los la curiositat, l’esperança i la idea que treballant intensament qualsevol cosa és possible.

Moltes gràcies pel vostre esforç, implicació, dedicació, ajut i col·laboració. Ens alegra enormement poder comptar amb vosaltres com el que sou: socis i col·laboradors en aquesta difícil però preciosa tasca d’educar. Pares i professors formem un autèntic equip amb un mateix objectiu: fer-ne joves feliços, crítics i solidaris.

Moltes gràcies per la vostra comprensió, afecte, saviesa, somriures, llàgrimes, creativitat i passió tant dins com fora de l’aula. Potser el món no us aplaudeixi i valori tant com caldria, però cal reconèixer que per a nosaltres sou els professionals més importants de la societat.

Henry Adams va dir que “un professor treballa per a l’eternitat, mai no sap on acaba la seva influència”. Quan els ànims estiguin per terra, llegiu aquesta dita i recordeu la vostra missió, la transcendència de la vostra feina i del que porteu entre mans: l’educació dels nostres fills i filles, dels homes i dones de demà.

“Hom recorda amb estima als seus mestres brillants, però amb gratitud a aquells que van tocar els nostres sentiments” Carl Gustav Jung.

Gràcies,

Els pares i les mares del vostres alumnes