Els avantatges de ser bilingüe als dos anys

Conèixer més d’un idioma té molts més avantatges dels que ens poguem arribar a imaginar. Investigadors de les universitats de Concordia i York al Canadà i la de Provença, a França han aconseguit determinar ara, a través d’un estudi publicat al Journal of Experimental Child Psychology, que els avantatges de ser bilingüe s’aprecien quan els nens només tenen dos anys “molt abans del que havien demostrat estudis realitzats anteriorment”.

Els investigadors, dirigits per la professora de Psicologia Diane Poulin-Dubois, van analitzar quin nivell de coneixement de l’anglès i el francès tenia un grup de 63 nens de dos anys justos d’edat. Els nens es van dividir en dos grups: els monolingües i els bilingües. Per obtenir més dades, i mentre el nens se sotmetien a diverses proves cognitives, els pares van haver de completar un qüestionari per conèixer el seu nivell d’anglès i francés.

“Als 24 mesos, els nens bilingües ja havien adquirit un vocabulari en cadascun dels idiomes i presentaven certa destresa per canviar d’un idioma a l’altre”, segons apunten els investigadors. I és que, les proves realitzades van constatar que els nens que senten els dos idiomes a casa i que els parlen superen els que només en parlen un que, en molts casos “estaven distrets” durant la realització de les proves. Segons els autors de l’estudi, els menuts bilingües mostraven més atenció perquè “estan acostumats a escoltar i a emprar les dues llengües”

Les descobertes, assegura la responsable de la investigacio, poden tenir implicacions pràctiques pels pares i pels mestres, ja que el bilinqüisme “ajuda a millorar el control de l’atenció”.

Font: Muyinteresante.es

Fotos: Flickr CC (Miss.libertine – Raruschel)

Nens Hiperactius

Els pares d’un nen hiperactiu trenquen tòpics en un llibre

Actualitzada el 27/01/2011 6:00

Què tenen en comú Charlie Brown, Tom Sawyer i Bart Simpson? Doncs, que tots tres són representatius del que és un nen amb TDAH. “Els nens amb Transtorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) no són un problema, sinó que ells tenen el problema”. Amb aquesta contundència s’expliquen la pediatra María Jesús Ordoñez i l’empresari i editor Roberto Álvarez-Higuera, pares d’un nen a qui als 14 anys van diagnosticar aquesta dolència i que ara han decidit publicar un llibre,  “No esteu sols” (Llibres Cúpula), amb el que pretenen trencar tòpics al voltant d’aquests nens.

“Nosaltres vam demanar perdó al nostre fill quan ens vam adonar que les seves males passades, la seva falta de concentració, les seves males notes al col·legi i el seu tarannà eren fruit d’una malaltia i requeria un tractament mèdic” i no és que fos un gandul i un mal estudiant, ha explicat aquesta parella originària de Lleó en una entrevista a  EFE.

Sense cap tipus d’acritud per haver rebut un diagnòstic tardà per diferents errors mèdics, el llibre anima els pares en la seva circumstància a no desistir en la seva constància per trobar el tractament adequat per als seus fills. ”Els nens amb TDAH no són mals estudiants o tenen un mal comportament per la seva pròpia voluntat o com a conseqüència d’un entorn hostil, sinó perquè tenen un problema neurològic, genètic en molts casos”, asseguren els autors.

Quan la genètica compta, i molt

Una parella que, després d’aquest diagnòstic, s’ha hagut de reconduir com a família, ja que el propi pare ha estat diagnosticat també de TDAH i s’ha posat en tractament mèdic amb fàrmacs. ”Quan vam confirmar el diagnòstic del nostre fill, Roberto es va començar a adonar dels seus antecedents i va comprendre que les seves moltes males passades de joventut, els seus errors escolars i el ser considerat l’ovella negre d’un entorn acomodat com el seu, en què ni tan sols el van deixar treballar en l’empresa familiar, tenia un motiu mèdic”, subratlla la María Jesús.

Després d’aquest doble descobriment, la família va prendre la decisió d’encarar una nova vida amb més calma i, en comptes d’acceptar-lo com una maçada, va decidir “escriure un llibre optimista, útil i esperançador, amb grans dosis de somriures, perquè la gent no s’acomplexi de la seva problemàtica i sàpiga que no estan sols”.

Des que al seu fill el van diagnosticar TDAH, la comunicació entre la família flueix de nou i han pogut aconseguir que Jaime hagi ingressat amb 18 anys a la Universitat de Madrid per aconseguir una doble titulació: Informàtica i Administració i Direcció d’Empreses.

“Però no tot han estat alegries, ja que molts amics del nostre entorn ens van donar l’esquena i no van entendre el nostre optimisme davant el diagnòstic mèdic: pensen que és millor creure que el teu fill és un gandul que medicar-lo”, assevera la parella.

El diagnòstic precoç és fonamental

Els autors d’aquest llibre insisteixen en què el TDAH té un tractament mèdic eficaç, que ni els fills ni els pares són culpables i que és urgent que el pacient sigui diagnosticat i tractat a una edat primerenca.

El TDAH és la patologia neurològica i de la conducta més freqüent a la població pediàtrica i afecta a prop del cinc per cent dels nens i nenes, amb una mitjana d’entre un o dos alumnes per aula a Espanya, asseguren els seus autors. L’atenció dispersa, l’excés d’impulsivitat i uns moviments constants i exagerats caracteritzen aquesta malaltia, amb una important càrrega genètica en més del 70 per cent dels casos.

Foto portada: Flickr CC (Woodeywonderworks)

Més informació sobre el tema a aquest enllaç de La Vanguardia

dinàmiques per a famílies amb fills/es adolescents

 L’objectiu de les sessions es que mitjançant una comunicació oberta, dinamitzades per una tècnica d’educació bona coneixedora del tema, puguem tenir nous recursos per millorar la comunicació familiar.

 El programa consta de 8 sessions gratuïtes, i cal un compromís d’assistència a les mateixes.

 Us adjuntem a continuació el díptic informatiu.  Les inscripcions les heu de realitzar al Siac (Ajuntament de Sant Esteve).

DIPTIC EXT

DIPTIC INT

Jornada de portes Obertes

Aquest passat dimarts 25 de Gener es va celebrar la jornada de portes obertes de l’ Institut Josep Fusalba, adreçada a les famílies que el proper any poden matricular els seus fills al centre.

 L’Ampa hi va ser present, com es habitual, ensenyant les seves instal·lacions i explicant els projectes desenvolupats i els que estan en aquest moment desenvolupant-se.

Finalment, va haver-hi un petit refrigeri servit a la cantina del centre, on aquells que ho van desitjar van poder acabar d’aclarir els dubtes que tinguessin.

Jornada de portes obertes al Centre

Aquest proper dimarts dia 25 de Gener, tindrà lloc la jornada de portes obertes pels pares dels nous inscrits del proper curs.  Començarà a les 18 hores, i consistirà en una visita per grups a totes les instal.lacions.

Retallada d’ajuts a les activitats de la Setmana Blanca

Tot i que no ens afecta, ja que per manca de demanda no vam organitzar cap activitat durant la setmana blanca del mes de març, entenem que es interessant conèixer el que ha succeït i el posicionament de la federació d’Ampa de Catalunya, en tant que si hagués existit una mínima demanda, ara mateix estaríem afectats per aquest problema.  Al mateix temps, ens solidaritzem amb les Ampa de La Roureda i la Vinya del Sastret, amb qui organitzàvem conjuntament l’activitat, i que tindran ara mateix aquest problema sobre la taula.  Per això, us adjuntem l’arxiu amb la carta de la Fapac sobre el seu posicionament:

Fapac_Comunicat_retallada ajuts setmana blanca

Internet i els nostres fills

Un de cada quatre menors fingeix ser més gran a internet

Actualitzada el 15/01/2011 6:00

Algunes pàgines d’internet sol·liciten l’edat de l’usuari per poder-hi accedir. Ho fan, perquè ofereixen continguts que no són adequats per a menors. Quants diríeu que són els nois i noies de menys de 18 anys diríeu que diuen que són més grans per poder-hi accedir? Doncs, a l’Estat espanyol, segons una enquesta publicada per la Comissió Europea, ni més ni menys que el 27%, cosa que els situa al capdavant del rànquing de la UE.

Paradoxalment, però, aquesta data es contradiu amb la que apunta que el 92% creu que a la xarxa hi ha continguts que poden ser perjudicials per a ells. Fins i tot, hi ha un 14% que afirma que, en algun moment, s’ha sentit molest per aquest tipus de material.

El control parental fluixeja a les xarxes socials

Només un 28% dels pares segueixen el que fan els seus fills a la xarxa. Un 24%, ho filtra. Un 70% assegura que parlen amb la canalla de què fan a internet i prop d’un 60% diu que s’asseuen plegats per navegar.

Pel que fa als programes de software que permeten controlar l’accés dels menors a alguns continguts, l’estudi assegura que molt pocs resulten efectius pel que fa a les xarxes socials, fòrums o blocs. L’anàlisi d’aquestes eines descobreix que els joves poden accedir igualment a espais on es promou l’anorèxia, el suicidi o les autolesions, entre d’altres.

A l’Estat espanyol, només el 14% dels menors de 18 anys tenen un perfil a les xarxes socials.

Detinguts tres menors per injuriar i amenaçar una nena a través d’internet

dijous, 13/01/2011

Els perills d’internet es multipliquen quan els joves hi estan implicats. El que podria ser una eina realment útil acaba convertint-se en un indret ple de riscos si no es tenen en compte algunes regles. 

A Madrid, tres nois d’entre 14 i 15 anys han estat detinguts després que una noia també menor interposés, el passat mes de desembre, una denúncia informant que les seves dades personals havien estat publicades en una xarxa social. Segons va assenyalar la noia se l’acusava d’un fet delictiu que no havia comès i havia rebut, a través de la mateixa xarxa social, diverses amenaces de mort.

La Guàrdia Civil, que es va fer càrrec de la investigació del cas, va iniciar un rastreig que, finalment, els va portar a localitzar els presumptes autors, que van resultar ser els tres detinguts. Una vegada confirmades les dades, el passat dia 8 van procedir a detenir-los. Els joves estan imputats dels delictes d’amenaces i injúries.

Internet, una eina 99,99% segura pels menors

Actualitzada el 22/11/2010 6:00

Les noves tecnologies, i internet concretament, obren un món inabastable d’informació per a tothom. També per als més petits. Tanmateix, també fan que els menors siguin més vulnerables. Trobar un sistema d’accés a la xarxa per aconseguir que facin una navegació segura és un repte que sembla que, per fi, ha trobat solució. Parental Bourder (PaBo) és un sistema creat per Iunika, una empresa de Madrid, que sembla definitiu a l’hora de controlar que els més petits no hagin d’enfrontar-se a alguns dels perills més freqüents a la xarxa, com el grooming o contactes amb adults que poden acabar en contactes reals, el ciberbulling i l’accés a continguts violents, xenòfobs o pornogràfics. El control també pretèn tenir sota control l’addicció a internet. Tot plegat, amb un 99,99% de fiabilitat.

El PaBo és un xip de control basat en hardware i software que, segons els seus creadors, és “impossible” de burlar, fins i tot, per crackers experimentats. Així mateix, ofereix als pares i als mestres la possibilitat de configurar els dispositius electrònics als que s’incorpori el xip, de manera que determinin els continguts als que els menors poden o no accedir.

El PaBo pot configurar-se per controlar paràmetres com l’edat, les franges horàries o el temps límit que els nens poden emprar els dispositius protegits. En total, es poden crear fins a quatre perfils per facilitar l’ús compartit dels aparells que protegeixi. Els pares només poden moficiar amb una clau digital USB el temps i l’horari en que es poden emprar. La resta, els ha de modificar personal tècnic especialitzat de l’empresa fabricant.

Font: Portaltic.es

10 consells perquè naveguin segurs per internet

Actualitzada el 2/11/2010 6:00

Internet pot ser una eina realment útil per als més joves. Per als estudis, per a trobar informació sobre els seus interessos, per a connectar-se amb amics i familiars, … Són moltíssimes les coses que poden localitzar a la xarxa que els permeten també optimitzar el seu temps.

Tot i que l’ideal és que facin servir l’ordinador amb la supervisió d’un adult, una opció és fer-los còneixer el següent llistat de consells bàsics perquè la navegació a internet sigui el més segura possible i tots plegats ens evitem ensurts innecessaris.

  • Les dades personals, amb pany i forrellat. No donis mai les dades personals a ningú sense el permís dels pares. Seria com donar les claus de casa.
  • La contrasenya és la teva pròpia identitat. Per tant, cal guarda-la en secret i no donar-la absolutament a ningú.
  • Compte amb els nous amics. És molt divertit fer nous amics navegant per Internet, però cal explicar als pares a qui has conegut i presentar als teus nous amics.
  • Trobar-te amb qui has conegut a la xarxa. Si vols conèixer en persona a algú que has conegut al ciberespai, vés a la primera cita amb algun amic o amb els pares. Estaràs més segur si us trobeu en un lloc públic.
  • Destriar el que és bo del que no ho és. Si en un web trobes alguna cosa que et resulta desagradable surt de la pàgina, et podria perjudicar. Explica-ho als pares o mestres.
  • Els xats, segurs. Fer un xat pot ser super divertit, però no et quedis en una sala de xats si algú et fa sentir incòmode o preocupat. Recorda que en un xat la teva seguretat depèn bàsicament de tu.
  • El correu electrònic és un gran invent. Però per a la teva seguretat, no obris ni llegeixis missatges o fitxers que t’enviï alguna persona desconeguda: podrien enviar-te virus informàtics o informació que et podria molestar.
  • Compte amb gastar per internet. Si vols comprar o fer alguna cosa per Internet que pugui costar-li diners a la teva família, consulta-ho abans amb els pares.
  • Els teus pares i tu sou un equip. Els pots ensenyar a utilitzar internet i mostrar-los les pàgines web que visites i què fas quan navegues. Ells et poden ajudar a seguir unes pautes perquè t’ho passis bé i estiguis segur mentre navegues. Els equips guanyen quan treballen plegats.
  • De vegades és millor dir no. Quan naveguis per Internet i algú et proposi fer alguna cosa, no ho facis si creus que no és adient.

Consells extrets del web Internet Segura