L’Institut ja te nom

Un dels actes que es va portar a terme per Sant Jordi va ser la tria per votació popular del nom de l’ Institut.

Es va fer una recerca i tria prèvia, i els noms candidats feien referències a aspectes geogràfics de l’ubicació del centre, sobre l’entorn (l’olivera), i a persones destacades del poble.

 Finalment, el nom que va guanyar va ser el de Josep Fusalba, conegut com a “Xic Mateu”, nom ja molt familiar per tots els habitants de Sant Esteve ja  que es el que identifica una de les places més concorregudes i cèntriques del poble.

Concurs de lectura en veu alta

El passat dia 18 de Maig, dos alumnes de 1er del Centre van participar en el VI Certamen nacional infantil i juvenil de lectura en veu alta que va tenir lloc a Igualada.  El concurs consistia en llegir uns textos predeterminats en veu alta, i es valoraven tots els aspectes relacionats amb la entonació, vocalització, correcció lectora, etc..

 Tot i no guanyar, va ser una experiència molt interessant, tant per les dues alumnes, com pel professorat que les va acompanyar.  Malauradament va faltar temps per poder organitzar que la resta de les classes puguessin assistir al concurs per animar a les seves companyes.

Assemblea final de curs

Ja hi ha data definitiva per l’assemblea final de curs.  Degut a l’acumulació de reunions en la setmana que estava prevista, s’ha traslladat la convocatòria al dimarts 22 de Juny, a les 21 hores.  Aquesta data coincideix amb el darrer dia de classe, per el que considerem que es un bon dia per poder fer balanç del curs que haurà acabat de finalitzar.

  Tal com us indicàvem, en aquesta assemblea es farà un repàs a les activitats desenvolupades per l’Ampa durant aquest curs, i restem oberts a comentar qualsevol tema que us interessi especialment.

  US HI ESPEREM A TOTS!

Reflexió interessant

Una migdiada de dotze anys

Carles Capdevila / Periodista


Educar deu ser una cosa semblant a espavilar els marrecs i frenar els adolescents. Just al contrari del que fem: no és estrany veure nanos de quatre anys amb cotxet i
xumet parlant pel mòbil, ni tampoc ho és veure’n de catorze sense hora de
tornar a casa.
N’hem dit sobreprotecció, però és la desprotecció més absoluta: el nen arriba a l’insti sense haver anat a comprar una trista barra de pa, just quan un amic ja s’ha passat a la coca.
Sorprèn que hi hagi tanta literatura mèdica i psicopedagògica per afrontar l’embaràs, el part i el primer any de vida, i es faci un buit fins als llibres de socors per a pares
d’adolescents de títols suggerents com El meu fill em pega o El meu
fill es droga
. Els nens d’entre dos i dotze anys no tenen qui els
escrigui.
Des que abandonen el bolquer (ja era hora!) fins que arriben les compreses (i que durin), des que els desenganxes del xumet fins que t’ensumes que s’han enganxat al tabac, els
pares fem una cosa fantàstica: descansem. Reposem forces de l’estrès
d’haver-los parit i ensenyat a caminar i ens en desentenem fins que tocarà
anar-los a buscar de matinada a la disco. Ara que per fi tornem a poder dormir,
i fins que la por a l’accident de moto ens torni a desvetllar, fem una migdiada educativa de deu o dotze anys.
Algú s’esgarrifarà pensant que aquest període és precisament el moment clau per educar-los. Tranquil, que per alguna cosa els portem a l’escola. I si arriben immadurs a
primer d’ESO que ningú no pateixi, allà els esperen els col·legues de
batxillerat que ens els sobreespavilaran en un curs i mig, màxim dos. Al model
de pares que sobreprotegeix els petits i abandona els adolescents ningú no els
podrà acusar d’haver fracassat educant els seus fills. No ho han ni intentat.

 

Demano perdó tres vegades: per col·locar en un títol tres paraules tan cursis i passades de moda, per fer-ho per parlar dels mestres, i, sobretot sobretot, perquè la meva idea és -ho sento- parlar-ne bé.

Sé que la meva doble condició de pare i periodista, tan radical que les seves sigles són PP, em convida a criticar-los per fer massa vacances (com a pare) i em suggereix que parli de temes importants, com la llei d’educació (és el mínim que li escauria a un periodista aquesta setmana).
Però n’estic fart que la paraula més utilitzada al costat d’escola sigui “fracàs” i al davant d’educació hi acostumi a aparèixer sempre el concepte “problema”, i que “mestre” acostumi a compartir titular amb “vaga”. L’escola fa alguna cosa més que fracassar, els mestres fan alguna cosa més que fer vaga (i vacances) i l’educació és bastant més que un problema. De fet és l’única solució, però això ens ho tenim molt calladet, no fos cas.

El meu procés, íntim i personal, ha estat el següent: vaig començar sent pare, a partir dels meus fills vaig aprendre a estimar-me el fet educatiu, la feina de criar-los, d’encarrilar-los, i, ves per on, ara m’estimo els mestres, els meus còmplices. Com no m’he d’estimar una gent que es dedica a educar els meus fills?

Per això em dol que es malparli per sistema dels meus estimats mestres, que no són tots els que cobren per fer-ne, és clar, sinó els que en són, els que sumen a la professió les tres paraules del títol, els que mentre molts pares se’ls imaginen en una platja de Hawaii són tancats en alguna escola d’estiu, fent formació, buscant eines noves, mètodes més adequats.

Us desitjo que aprofiteu aquests dies per rearmar-vos moralment. Perquè cal molta moral per ser mestre. Moral en el sentit dels valors i moral per afrontar un dia a dia feixuc sense sentir l’estima i la confiança imprescindibles. Ni els de la societat en general, i a vegades ni tan sols els dels pares que us transferim la canalla però no l’autoritat.

Us imagineu un país que deixés el seu material més sensible, les criatures, en els seus anys més importants, dels zero als setze, i amb la missió més decisiva, formar-los, en mans d’unes persones en qui no confia?

Les lleis passen, i les pissarres deixen d’embrutar-nos els dits de guix per convertir-se en digitals. Però la força i influència d’un bon mestre sempre marcarà la diferència. El que és capaç de penjar la motxilla d’un desànim justificat al costat de les motxilles dels alumnes i, ja alliberat de pes, assumeix de bon humor que no serà recordat pel que li toca ensenyar-los, sinó pel que aprendran d’ell.

Assemblea final de curs

 

Per tal de repassar l’estat dels projectes endegats durant aquest any, i fer balanç de com ha transcorregut el primer any de la nova junta, us convoquem a tots el proper dia 17 de Juny a la cantina del Centre.  En breu rebreu la comunicació oficial indicant també l’hora de la convocatòria.

 Si hi ha cap tema que teniu un interès especial en que es comenti, només teniu que enviar-nos un mail indicant-ho, i procurarem encabir-lo dins de l’ordre del dia.

Obtenció de fons per la biblioteca

El cap de setmana que va del 4 al 6 de Juny, tindrà lloc el tradicional festival del Complex Esportiu.  Aquest any, amb l’ incorporació del Jazz, s’ha repartit en tres nits, fent-se el divendres a la nit el festival de patinatge, el dissabte el del Complex, i el Diumenge el de Jazz.

 Amb la idea d’aconseguir fons per poder obrir la biblioteca del centre, l’Ampa em sol·licitat a l’Ajuntament la cessió de la barra, que ens ha estat concedida per les tres nits.  D’aquesta manera, des de el Divendres fins Diumenge ens trobareu allà, servint begudes i entrepans. 

 Aprofitem també per demanar la col·laboració de tots aquells pares i mares que ens puguin ajudar, ja que de feina n’hi ha prou per tots.